Tuesday, February 28, 2006

Deunostresenyor a una botiga d'informàtica


PC City de Glòries, Divendres 28, 14:30.
Entro per canviar una bobina de 50 CD’s Imation (30 €) per una bobina de CD’s Verbatim (24 €; curiosament, aquests, tot i ser més barats, de molta més bona qualitat que els primers, segons vaig descobrir, horroritzat, un cop ja els tenia). Vaig a la caixa amb les dues bobines a una ma i el tiquet de caixa a l’altre. “Serà fàcil”, penso. Deunostresenyorlaltíssim, que de vegades és una mica punyetero (res, una miqueta), decideix que no, que a aquest pobre mortal no li serà tan fàcil canviar 50 CD’s per 50 CD’s. I es materialitza en una caixera, a través de la qual parla: “Has de passar per PC Clínic”. “Vale”. Hi vaig. PC Clínic és un mostrador que està a l’altra banda de la botiga. Hi vaig. Em comença a fer mal la ma (dues bobines de 50 CD’s són molt gruixudes), però estic determinat a canviar el producte deficient pel producte eficient. Al mostrador només hi ha, a la banda dels clients, un senyor amb barba i una noia que fàcilment podria ser la germana de Torrente. A l’altre cantó, un dependent que és un creuament entre un lluitador de sumo vingut a menys i un pirata informàtic. El xaval està atenent a la noia, configurant-li un portàtil. I jo que pensava que seria ràpid canviar ¡¡¡50 putos CD’s!!! Abreviaré: vaig estar 25 minuts veient com aquell freak tractava de configurar el portàtil i, alhora, seduir el que ell veia com la seva mitja síndria. Van passar per davant els meus ulls altres dependents: un pel-roig de llarga cabellera recollida en cua que d’esquena semblava una noia i de cara un malalt terminal, una pel-roja (què tenen descompte a la Seguretat Social per contractar pel-rojos?) amb cara de no haver mantingut relacions sexual ens els darrers 548 anys, un doble de Cillian Murphy amb la mentalitat del Neng de Castefa...
Sí, la historia acaba bé: em van canviar els CD’s (i em van perdonar la vida, tot sigui dit), i, tornant cap a casa 40 minuts després, pensava: “No hagués estat més fàcil que haguéssim fet invitacions, com tothom?”

2 Comments:

Anonymous Nibu said...

Infinitament més fàcil, però no tan maco!
I queden 30 dies, 29, 28, 27...

1:25 PM

 
Blogger mjk said...

Correcto. ¿Y la ilusión que nos ha hecho veros abrazados? (porque en ninguna cena nos habéis dado el gusto, sosainas, que sois unos sosainas... espero que el día del fiestorro haya un poco de marro, o nadie se creerá lo de la boda!!!).

5:30 AM

 

Post a Comment

<< Home