Wednesday, March 01, 2006

Herència materna


Qui és qui?

Deu ser herència materna: la meva mare diu “indoscòpia” enlloc d’endoscòpia, “desvianes” en comptes de lesbianes, “estar al guai” per “estar a l’aguait”... Un moment: ei, què són aquestes cares? Esteu rient de la meva mare? Que és la meva mare! Cuidadín! Al que anava: jo, com ella, confonc paraules. Per exemple, si vaig a dinar a un restaurant i veig que al menú hi ha macarrons, he de pensar detingudament en la diferència entre aquests i els canelons (que són els que m’agraden i que, he de recordar, són com els “canelons” que serveixen per recollir l’aigua de pluja a les teulades). Quan veia jugar al Madrid de “la quinta del Buitre” (quan en sentia parlar, de fet; a casa aquestes obscenitats mai s’han vist) tenia dubtes d’identitat entre Chendo i Sanchís. Encara no sé del cert qui és Pilar Castro i qui és Nathalie Poza. Epi i Blas? Qui és qui? De vegades confonc al Monti amb el Milo (no són l’únic). I sovint dic paraules que jo creia correctes i resulta que no ho són: deia Hal “Hashby” al director Hal Ashby; de petit, “Filbañez” a l’Ibáñez del Mortadelo. I moltes més que ara no recordo. Avui he descobert que també deia malament “parapetar”. Segons el Diccionari Rodríguez Ibarra per a Lisdèxis (és un gag; sé com és diu disxèlics... Siclexics! Disflèxis! Collons!), fins ara a “terraplè, mur, barricada, conjunt de sacs de sorra amuntegats, etc, que protegeix els soldats del foc de front i els permet de disparar llurs armes de foc, en els atrinxeraments” jo li deia “parapatejar”. Herència materna, deu ser...

6 Comments:

Anonymous Mitsuo said...

A mí también me pasaba lo mismo, me acuerdo que en vez de decir "tijeras" decía "estijeras", como si en vez de cortar tuviesen la función de estirar, ridículo verdad, bueno era solo un comentario. Ah! y sigo confundiendo Epi con Blas y para acordarme imito tanto la voz de uno como de otro, así que cuando digo Epi pongo voz gangosa y sé que Blas es el de amarillo y viceversa cuando digo Blas pongo voz de estreñido y sé que Epi es el de naranja... patético verdad, bueno era solo otro comentario.

12:48 AM

 
Anonymous el germà manc d'scaramouche said...

No entenc com es pot confondre l'Epi amb el Blas, com no entenc com es pot confondre Mike Nichols amb James L Brooks. De totes maneres (xocolates lloveres), les mares són fantàstiques batejant: la meva parla de la Simone Vever i del Calvin Klein en lloc de la Sigourney Weaver i el Kevin Kline...

2:13 AM

 
Blogger The Graps said...

Estranyament, sempre he tingut clar qui és el Zipi i qui el Zape. I gràcies per recordar-me lo del James L. Brooks; per no parlar de Mika Kaurismäki...

2:38 AM

 
Anonymous nibu said...

Jo em vaig passar anys dient "brillancico" pensant-me que estava la mar de ben dit... Fins i tot li veia la lògica al tema: brillan brillan en Navidad... los brillancicos.

4:35 AM

 
Anonymous Profesor Shorofsky said...

Ai, un dislèxic, o alguna cosa semblant, que ara es guanya la vida, o alguna cosa semblant, imitant la manera de parlar (i caminar) dels altres!!!! La vida té tantes sorpreses.
Va, una de meva: Michelle Yeoh i Maggie Cheung, he trigat temps en deixar de confondre-les. Sort dels correctors, perquè si no hagués assegurat que Maggie Cheung sortia a Memorias de una geisha, i Michelle Yeoh a 2046.
Ah, i allò de Interunión y Quiroga pensava que era l'únic al món.

5:01 AM

 
Anonymous Profesor Shorofsky said...

Que estrany! Ningú ha comparat Epi i Blas amb Ennis Del Mar i Jack Twist... És un acudit, aquest de dir que estaven embolicats, molt vell.

12:51 PM

 

Post a Comment

<< Home